Tipus d’Antibiòtics: Classificació, Usos i Quan es Recepten

Ús responsable dels antibiòtics

Els antibiòtics són un dels grans avenços de la medicina moderna. Gràcies a ells, s’han pogut controlar infeccions que fa dècades resultaven mortals. Tanmateix, el seu ús responsable és fonamental per evitar resistències i garantir la seva eficàcia.
A STUCOM, els estudiants dels cicles formatius de l’àmbit sanitari aprenen els fonaments de la farmacologia i la correcta administració de medicaments, comprenent la importància de l’ús racional dels antibiòtics en la pràctica clínica.

Què són els antibiòtics i com funcionen?

Els antibiòtics són fàrmacs dissenyats per combatre infeccions causades per bacteris. Actuen destruint les bactèries o impedint la seva reproducció.
No són efectius davant de virus, fongs o paràsits, i per tant el seu ús s’ha de limitar a casos justificats i sempre sota prescripció mèdica.

Penicil·lines: l’antibiòtic més comú i les seves aplicacions

Descobertes per Alexander Fleming, les penicil·lines són els antibiòtics més utilitzats. S’empren en infeccions respiratòries, urinàries o de la pell.
Exemples comuns inclouen l’amoxicil·lina i l’ampicil·lina. Són ben tolerades, encara que algunes persones presenten al·lèrgia a aquest grup.

Cefalosporines: generacions i usos específics

Les cefalosporines estan relacionades amb les penicil·lines, però tenen un espectre més ampli. N’hi ha cinc generacions, cadascuna amb propietats diferents.
S’utilitzen en infeccions respiratòries greus, urinàries i quirúrgiques. Un exemple és la ceftriaxona, molt freqüent als hospitals.

Macròlids: alternativa per a al·lèrgics a la penicil·lina

Els macròlids, com l’azitromicina o l’eritromicina, són eficaços contra bacteris respiratoris i de transmissió sexual.
Són una excel·lent opció per a persones al·lèrgiques a la penicil·lina i presenten bona tolerància digestiva.

Fluoroquinolones: antibiòtics d’ampli espectre

Actuen contra un gran nombre de bacteris, tant grampositives com gramnegatives. Exemples: ciprofloxacina o levofloxacina.
S’empren en infeccions urinàries, respiratòries o digestives, tot i que el seu ús ha de ser controlat pels possibles efectes secundaris a llarg termini.

Tetraciclines: indicacions i precaucions

Les tetraciclines (com la doxiciclina) s’utilitzen en infeccions cutànies, respiratòries o per paràsits intracel·lulars.
No s’han d’administrar a embarassades ni a infants, ja que poden afectar el desenvolupament dental i ossi.

Aminoglucòsids: ús hospitalari i cures especials

Són antibiòtics potents, com la gentamicina o l’amikacina, utilitzats als hospitals per a infeccions greus.
Requereixen control mèdic estricte, ja que poden produir efectes secundaris als ronyons i a l’oïda si no es dosifiquen correctament.

Resistència bacteriana: un problema creixent

L’ús excessiu i inadequat d’antibiòtics ha provocat l’aparició de bacteris resistents, fet que representa un greu repte per a la salut pública mundial.
En la formació sanitària de STUCOM s’emfatitza la importància de l’educació en l’ús responsable i el seguiment dels protocols clínics.

Per què no t’has d’automedicar amb antibiòtics

Prendre antibiòtics sense control mèdic pot ocultar símptomes, empitjorar infeccions o generar resistència bacteriana.
Només un professional sanitari pot determinar el tractament adequat, la dosi i la durada del mateix.

En conclusió, els antibiòtics són una eina essencial en medicina, però el seu ús indegut pot tenir conseqüències greus.
A STUCOM, formem futurs professionals sanitaris amb una visió ètica, responsable i científica de l’ús de medicaments, fomentant una pràctica clínica segura i basada en l’evidència.