Presentació del llibre “T’estimo com la sal”

Per Àngels Bassas,
actriu, escriptora i docent d’Arts Escèniques i Literatura Dramàtica a Esart-Stucom.

Viure per… i en l’univers de les paraules forma part de la idiosincràsia natural dels escriptors atès que, en crear històries, busquen emocionar i fer viatjar els lectors a llocs insospitats. Els mots escrits, en ser repensats, són també generadors de consciència. La consciència individual que sorgeix a partir d’una lectura en solitari, i la col·lectiva que es desperta en la identificació de sentiments que són universals. La ficció, per paradoxal que pugui semblar, és una potent eina per a dir veritats. I com a tal, resulta transformadora de la nostra societat perquè ens assegura la pervivència de la memòria, ens ajuda a emmirallar-nos en l’alteritat i és el reflex del comportament humà.

Les paraules també són el món on viuen de forma natural els actors i les actrius. Com deia Lorca quan va definir el teatre com “ … la poesia que se levanta del libro y se hace humana”,  els intèrprets passen a donar veu i a ser la “carn” de les paraules en encarnar a d’altres personatges amb diferents veus i mirades.

Tinc l’immens privilegi de poder formar part d’aquests dos mons que s’interrelacionen. Fa més de trenta-cinc anys que trepitjo escenaris i platós, que cosifico i dono veu a les paraules d’altres quan interpreto algun personatge. Però també soc escriptora de narrativa per a adults, fent novel·la de ficció o relats, i llibres per a nens i nenes. Les meves dues vocacions es retroalimenten i es complementen.

Fotografía by @joelcodina 

Després d’uns quants llibres publicats, fa cosa d’un any em va arribar per primera vegada el que podríem anomenar un “encàrrec” com a escriptora. Se’m convidava a participar d’una iniciativa ben curiosa: formar part d’un llibre col·lectiu escrit per diverses escriptores catalanes de diferents generacions i procedències geogràfiques, on cadascuna de nosaltres havia d’escriure un relat sobre la figura del pare. Parlar del pare fa vertigen i segueix sent un tema tabú. La idea naixia gràcies al desig de Carme Junyent, reputada lingüista i professora de la UB, malauradament traspassada el passat setembre del 2023. La Carme va voler emular el que van fer unes escriptores angleses als anys vuitanta: el 1983 l’editorial Virago publicava un llibre revolucionari que es titulava Fathers. Reflections by daughters, que contenia els relats de diverses escriptores angleses que entomaven el repte de parlar del pare des de la ficció, l’autobiografia o l’assaig.

Em sento honorada de formar part de la versió catalana d’aquesta peculiar iniciativa que aplega a gairebé una vintena d’escriptores de primer ordre per escriure un llibre col·lectiu, i que justament aquest mes de març veu la llum: T’estimo com la sal, publicat per Viena Editors.

Es tracta de 19 relats i un conte —el conte que dona nom al nostre llibre “T’estimo com la sal”— en què la filla petita de tres germanes és repudiada pel pare per dir-li que l’estima com la sal. Una resposta que ens remet inexorablement també a la història d’El Rei Lear de Shakespeare, on una malaurada Cordèlia, la filla petita, també és expulsada del regne per no dir el que el pare espera que digui. El juny del 2023, Junyent ens escrivia per advertir que per problemes de salut havia de delegar la coordinació del llibre a Simona Skravec.

La Simona em va proposar que jo formés part d’aquest interessant projecte després d’una intensa conversa que vam poder mantenir sobre la figura d’Electra, una dona fortament marcada per la figura del pare. Així va néixer el meu relat que s’inclou en aquesta magnífica antologia de textos: “Ni el sacrifici d’Ifigènia, ni la fel d’Electra, ni la sal de Cordèlia. Filla, dona, mare”. El títol del relat que tinc el privilegi de publicar juntament amb totes aquestes escriptores que ens hem atrevit a entomar el repte de parlar del pare al llibre T’estimo com la sal, parla evidentment, com el seu nom indica, d’algunes de les heroïnes dramàtiques emblemàtiques. I també des de l’òptica de la filla que totes som. El meu relat s’inscriu més en una línia d’assaig, una temptativa d’assaig de teatrologia paterna a partir de grans personatges femenins de la literatura dramàtica universal que han estat fortament marcades per la figura del pare. És un intent de recollir i ser la veu de tantes i tantes Cordèlies, Electres, Ifigènies, Clitemnestres, Nores i tantes altres heroïnes dramàtiques en un intent de dotar-les de la seva veu silenciada.

Desitjo que el meu nou llibre us agradi. I us abraço a totes i a tots.